En l’últim post em vaig passar de llarg, però amb l’1 a 0 estic tant o més content que amb la meva proposta. Avui us vull recomanar un blog que porten uns amics d’un col·lectiu del qual formo part. Està molt bé. Us recomano que el visiteu AQUÍ.
Sort i bona aventura!
1. España se constituye en un Estado social y democrático (¿?) de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político. (us sona la Ley de partidos?)
2. La soberanía nacional reside en el pueblo español (és clar), del que emanan los poderes del Estado.
3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria (motivo de honda satisfacción).
Artículo 2. (ni més ni menys que el 2n article i el 4rt punt en importància, al tantu)
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española (por huevos), patria común e indivisible de todos los españoles, y (para que se callen) reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas (com dient…) españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección (tots ho hem notat sempre, només cal posar algun canal espanyol per comprobar-ho).
1. La bandera de España está formada por tres franjas horizontales, roja, amarilla y roja, siendo la amarilla de doble anchura que cada una de las rojas. (le quitamos el aguilucho que queda antiguo y ala)
2. Los Estatutos podrán reconocer banderas y enseñas propias de las Comunidades Autónomas. Estas se utilizarán junto a la bandera de España (no fos cas) en sus edificios públicos y en sus actos oficiales.
La capital del Estado es la Villa de Madrid (el equipo del gobierno, la la la la la la) .
I el Peixe diu: NI ESTATUTS NI CONSTITUCIÓ; INDEPENDÈNCIA.
PD: Els meus lectors acarnissats que no es tallin. Vull comentaris ofensius contra la meva persona.
S’està gestant un GRAN ARRIVO!!!
Esperem que quan creixi no ens surti rana.
I us deixo amb aquesta foto del dissabte freak del 2009 perquè sí.
Un es cabreja quan després de 30 anys de l’engany i la derrota més gran que han patit els catalans, és a dir, després de la suposada transició democràtica, a la qual a mi i a d’altres ens agrada dir-n’hi, d’una manera més realista, postfranquisme parlamentari o restauració borbònica de la monarquia parlamentària; la justícia espanyola (per tant, sempre injusta cap a nosaltres) escrigui 16 merdes de línies per reparar al molt honorable president de la Generalitat Lluís Companys i que en cap moment es reconegui el càrrec que tenia (president de la Generalitat de Catalunya) ni que és l’únic president escollit legítimament, legalment i democràticament (una democràcia sana i higiènica, sense bipartidisme, sense rei, amb ideologies de transformació social i nacional reals) l’únic d’Europa que va ser afusellat per un exèrcit, en aquest cas, l’espanyol.
No sé a vosaltres, però a mi se m’inflen molt els collons quan llegeixo això i m’agafen unes ganes enormes de fotre animalades, se m’encén la ràbia per la impotència i contra la resignació de la majoria de catalans i catalanes que ignoren la seva història i que es deixen trepitjar diàriament per la cultura imperialista espanyola postfranquista i que no dubten ni un segon en dir frases com: “Aquí, a Espanya…” o que canvien de llengua immediatament quan algú els parla en castellà. MOltes vegades penso que no és culpa seva. Que el sistema i la pressió espanyola estan guanyant i que aquests catalans que ignoren el mal que fan no en tenen la culpa. Però cada passa enrera d’un català o d’una catalana és una passa enrera per tot un país, per una cultura, una història i una llengua comunes. No som ni volem ser Espanya, així ho pensava i ho deia Companys i així ho creiem i ho volem molts catalans i catalanes del segle XXI. Per això, però, el primer pas és rebre el dret d’autodeterminació, perquè el poble s’expressi. En cas que no sigui possible, per més que ho intentem la decisió és espanyola i per tant no el rebrem mai, hi ha d’haver una unitat popular que expressi la voluntat de separació dels Països Catalans o de part d’aquests de l’estat espanyol per esdevenir una república nova. Aleshores, la independència serà possible. Cap de les opcions del parlament, però, no sembla que cregui en aquest camí sinó el contrari.
Quins records… Festa Major per mi és El Tingladu, això que ens hem inventat i que tantes alegries ens dóna. Molt grata la descoberta d’un enorme artista, Sanjosex, molt recomanable. Des d’aleshores estic enganxat. Però tambè va ser el Tingladu del vídeo promocional. El recordeu?
Tot allò que llegireu a continuació són possibles spoilers si no heu vist fins a l’últim capítol de la cinquena temporada.
Dit això. Vull formular una llista de teories pròpies sobre alguns moments de Perduts, algunes de les quals podrien fins i tot confirmar-se en aquesta sisena i última temporada, per la qual encara queda una espera molt llarga, una espera durant la qual es pot aprofitar per tornar a revisionar i refrescar la sèrie sencera. Però us proposo una manera més divertida de remirar Lost, per aquells que ja l’hagueu repetit alguna vegada. Comenceu per la cinquena temporada, és a dir, l’última, i aneu tirant enrera fins la primera. L’efecte és igual o encara més inquietant que el produït per la ruta natural de la sèrie.
Llistat de teories (I):
- El tumor del Benjamin que li extreu el Jack és en realitat la bala que li dispara el Sayid en el passat, cosa que no havia passat fins que l’avió no ¿s’estavella? a l’illa.
- Alguns personatges principals, com segurament el Jack, la Kate, el John i algú altre quan arriben a l’illa després d’estavellar-se l’avió en el primer capítol, ho fan d’una manera especial, com quan en la cinquena viatgen al passat. Arguments a favor. El Jack cau sol enmig d’un camp ple de canyes i no trenca cap canya (com pot ser?). La Kate surt de no se sap on. Tots dos anaven amb l’avió, però el seu accident és diferent del normal.
De moment, són aquestes dues les primeres teories pròpies. Aquí deixo un enllaç pels fans de perduts que no està malament.
Aquests dies la famosa cançó Tots som de Reus (Top Hit a les llistes de vendes dels socis del Vip’s (me’n vaig al Vip’s amb els amics) de Reus de tot el món i especialment de Catalunya, altrament anomenats juantxis) ha canviat el seu títol i la seva lletra per convertir-se en… sí, ja ho heu llegit al títol, i què?
“TOTS SOM D’ARENYS”.
La música faria així:
Du… duru… dud… daba… du… Óstia puta la merda que de música no en sé… però la lletra faria així:
Tots som d’Areeeeeenys
vila d’Areeeeeeeenys
com el referendum
Tots som d’Areeeeeeeenys
Arenys de Muuuuuuuunt
com el referendum
Tan sols a Dublíiiiin, Bilbao i Arenys
Gaudirem dels nostres dreeeeets
D’aquesta Espanya a la independència
Hi ha una llarga caminata
casi com de Cal Navàs al Peremata
on hi ha una llarga caminata…
Chacoooooooons
i legiooooooooooons
empasseu-vos un cagarro fins al foooooooons
Ariel president! Catalunya independent!
