Les drogues
Per inaugurar la secció Punys he triat un tema que m’apassiona: les drogues. I no penseu malament, no m’apassiona el seu consum. De fet, no sóc un consumidor de drogues dures. El què m’agrada és sobretot la literatura sobre drogues. Ja fa uns anys em va caure a les mans un llibre espectacular: ‘Història elemental de las drogas’ de l’Antonio Escohotado. Aquest assaig és un resum d’una obra del mateix autor anomenat Història General de las Drogas de més de 1.500 pàgines i és un recorregut amè per la història de les drogues més conegudes però també per algunes que només s’usen en determinades étnies de manera ritual. És un treball magnífic que desvela moltes incògnites de l’actualitat. És una manera de saber d’on vé el consum actual, d’on surten i com es fan populars determinades drogues, perquè i com són il·legals algunes d’elles, com es consumien abans i com es consumeixen ara, i molt més.
Un altre llibre que és molt interessant és Las Drogas de Peter Laurie. L’autor és un periodista anglés i el llibre és un dels primers que es va apropar al fenòmen de la droga fora d’un punt de vista acadèmic o mèdic. Actualment, moltes coses que explica aquest assaig han quedat desfassades però un es pot fer a la idea de com era l’època en què estava de moda l’heroïna al Regne Unit, on molts joves es punxaven en públic i tenien estutxos on guardaven les seves xeringues i els utensilis per preparar la dosi. També repassa el consum d’alcohol, de cannabis, d’anfetamines, de cocaïna i d’LSD entre la societat britànica explicant la seva pròpia experimentació amb algunes d’elles, de les que, al final del llibre, només en defensa una, el cannabis. L’autor segueix a malalts i a metges i ens narra com són els diferents monos de les drogues més adictives. A més, té una posició polèmica però ben argumentada, la legalització de l’heroïna per a ús médic. Ja que els addictes no poden deixar de prendre-la, segons ell, el millor és que puguin recòrrer al metge perquè els hi doni dosis cretificades amb les que no corrin perill de sobredosi.
De llibres sobre aquesta temàtica n’hi ha moltíssims, però sense cap dubte, aquests dos són fonamentals per iniciar-se o per aproximar-se una mica a unes substàncies que sempre han estat lligades a la humanitat.