Per fi he trobat una escapatòria en el vaixell anomenat Fracàs: el bar*.
Els passatgers i els tripulants estan tan acabats que no són ni borratxos. Quan algú surt a fumar a la coberta aprofito per beure’m el cul de cubata o de cervesa que s’ha deixat. Un calb m’ha enganxat, però estava tan marejat que només m’ha pogut vomitar a sobre. Ha tret el sopar com un veritable fracassat.
Vaig massa borratxo per pensar en com marxar d’aquí.
I demà tindré ressaca i una samarreta feta un fàstic.
*Nota de l’editor: El bar representa el paradís per al narrador. En aquest tercer capítol ja comencem a saber una mica més sobre la personalitat del protagonista que sembla que busqui com marxar del vaixell sense cap mena d’èxit. L’estil contingut i ple metàfores i al·legories converteix el text en un joc amb el lector, que, distret per l’enorme vocabulari, es veu endinsat en un món de fantasia ilarant.
Aquesta entrada fou publicada
el Monday, 10/12/2007 (20:40)
i està arxivada dins La Mandra.
Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0.
Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.