Diumenge: Caldo de verdures (nyam!)
Després d’haver sopat quatre dies seguits fora de casa toca renovar-se per dins. Dimecres, entrepà de bacó amb formatge, dijous, bratswurt, divendres, hamburguesa amb bacó i formatge, i dissabte, crep de pernil dolç i formatge. Tot amanit amb les salses marranes habituals.
Avui som diumenge i he decidit fer un dels meus caldos de verdures. Agafo totes les verdures que tinc a la nevera, algunes de les quals no sé ni com es diuen. Empunyo el ganivet de xef més gros dels que donaven amb La Vanguardia i em poso a pelar i trossejar com un locu. Netejo tot allò que he mutilat i ho poso a bullir en una olla grandeta amb sal i un rajolí d’oli d’oliva (que no falti mai enlloc una mica d’oli). I només toca esperar.
Realment, és un àpat gratificant, sa, mediterrani, que et fa passar la més grossa de les ressaques. I això no és tot, perquè a més fa la delícia de totes les dones, et fa irresistible i actua com un veritable afrodisíac si també ho acompanyes d’una copeta de vi. Així que la migdiada que segueix a aquest plat ja us la podeu imaginar (nyigui, nyogui).
Apa, doncs! Salut i bona cuina!