La Vila del Pingüí
Així s’anomenava el poble on vivia la robot anomenada Arale. Però no tinc ganes d’escriure sobre les sèries japoneses que tenen com a protagonista un robot, sinó sobre Vilanova i la Geltrú.
La nostra Vila del Pingüí és força peculiar, encara que no ho és tant com alguns de vegades es pensen. Tot i així, tampoc és tan poca cosa com a alguns els hi agradaria que fós. Anem per pams.
Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, no és tan coneguda internacionalment com la veïna Sitges. Això és positiu, perquè podem seguir més o menys amb la nostra identitat. La població ha crescut molt en poc temps. Això ha fet que, de moment, la gent que hi ha viscut tota la vida mantingui una mica la manera de fer les coses com sempre s’han fet. Així, doncs, conservem un Carnaval pintoresc, llarg i bastant important que no s’emmiralla amb cap altre (sigui el de Venècia, el de Rio o el de Cadis). Un dels aspectes que afavoreixen el Carnaval de Vilanova és la comparsa. El diumenge de comparses és un dels actes lúdico-culturals on hi participa més gent de la ciutat. És igual en quin barri visquis, quina edat tinguis, que siguis home o dona… quasi tothom surt o ha sortit a la comparsa.
Però no tot han de ser flors i violes. Perquè la gent que no vol sortir a la comparsa, què fa? Les persones que no suporten el Carnaval, on van?
La veritat és que a Vilanova i la Geltrú hi ha poques alternatives perquè, a partir de dijous gras, fa pudor de Carnaval a cada cantonada. Així que o et quedes a casa gran part del temps o te’n vas a un altre poble, ven lluny.
Ja per acabar, només falta dir que vagi bè als que marxin i que vagi bè als que es quedin.
Atentament,
Sr. Xim Pom
President de l’associació d’amics de la cultura vilanovina de tota la vida i el més enllà que desitgen que un dia llencin les seves cendres a la cara del Ventosa el dia de la comparsa i després d’haver fet un trifàcic al Rossell, un quinto al Celler, un tomb fins a la Pasífae i un bany a la platja del Far tot i deixar-se moltes coses perquè Vilanova és molt gran i Vilanova és un sentimiento que se lleva se lleva muy adentro.
24 de January, 2008 - 12:56 pm
iep menstre !!!
el curs d’avantguardes pictòriques en suport tecnològic que vaig realitzar al MOMA havia de donar els seus fruïts amb el magnífic cartell del concurs, on jo ( l’artista ) barrejo dues tècniques del més noves i refrescants que s’allunyen del mainstream que segueix el disseny en l’actualitat. L’ús de les imatges del word predissenyades amb una edició amb el Paint és sorprenent i innovador. L’escola EINA de Barcelona m’ha premiat com el dissenyador del mes de gener.
24 de January, 2008 - 12:56 pm
felicitats per l’ascens !!!
amunt filisteus !!