El blog d’en Peixe

Que l’altre dia un home es veu que va anar fins a una botiga per comprar, óbviament molta gent quan va a una botiga és per comprar, però n’hi ha que van a robar i d’altres que només volen mirar. Doncs, l’home, de qui no recordo el nom, perdoneu, va buscar la botiga per la ciutat, perquè tenia ganes de comprar-hi, després que un amic seu del poble del costat li digués que estava tan bé la botiga i de pas també li va anomenar la dependenta. I resulta que l’home no va entendre ben bé on es trobava el comerç i donava voltes per la zona sense sort. Finalment, va regirar les seves butxaques, no fós que hi tingués algun paperet amb el nom, però només en va treure el móbil, algunes monedes de coure i una foto. El va sorprendre veure aquella foto una altra vegada. Feia temps que la duia a la butxaca sense saber ben bé perquè. Li donava com a seguretat a l’home, que tampoc és que fós supersticiós o religiós, però aquella imatge l’havia acompanyat des de feia mesos per jaquetes i pantalons i sempre havia anat amb molt de compte de no perdre-la o deixer-se-la en algun lloc. Depén de qui la veiés li diria si és que està malalt, d’altres se’n riurien, algun l’entendria i li ensenyaria una foto similar. A ell li era igual i sobretot en aquell moment, que va aixecar la vista i va trobar-se davant de la botiga que feia hores que cercava.

Molts recordem amb humor l’episodi del FIMPT protagonitzat per l’artista franco-algerià Rachid Taha. L’home es va presentar damunt de l’escenari del parc de Ribes Roges amb uns quants wiskis de més i va oferir un espectable francament lamentable. Fins i tot, en una de les seves cançons més conegudes, un nen marroquí va pujar a l’escenari, li va prendre el micròfon i va cantar molt millor que l’autor de la cançó. Tot això va provocar en el públic un estat entre l’estupefacció còmica de l’escena i la vergonya aliena. Jo mateix comentava en el moment que segurament la meitat del concert era playback, perquè el Rachid no s’aguantava dret, va arribar a caure plegat al terra i un dels seus companys es va afanyar a ajudar-lo sense que es notés en cap moment que havia deixat de tocar.

http://www.youtube.com/watch?v=vDxAa3ZZ9gQ

Doncs, el Rachid no és l’únic bon cantant que per culpa de l’alcohol ha acabat destrossant la seva pròpia obra davant de centenars de persones. El Rock in Rio 2008 que es va celebrar a Lisboa va viure una situació similar, però aquesta vegada la protagonista va ser l’excel·lent Amy Winehouse. Sort en va tenir de la professionalitat dels músics que l’acompanyàven. Ho podeu veure en la següent seqüència de vídeos.

http://es.youtube.com/watch?v=Q5jEU9hatcI

http://es.youtube.com/watch?v=XYVoLILZtuE

http://es.youtube.com/watch?v=XpdIR9kfmhc