La cosa que no s’entén
Que l’altre dia un home es veu que va anar fins a una botiga per comprar, óbviament molta gent quan va a una botiga és per comprar, però n’hi ha que van a robar i d’altres que només volen mirar. Doncs, l’home, de qui no recordo el nom, perdoneu, va buscar la botiga per la ciutat, perquè tenia ganes de comprar-hi, després que un amic seu del poble del costat li digués que estava tan bé la botiga i de pas també li va anomenar la dependenta. I resulta que l’home no va entendre ben bé on es trobava el comerç i donava voltes per la zona sense sort. Finalment, va regirar les seves butxaques, no fós que hi tingués algun paperet amb el nom, però només en va treure el móbil, algunes monedes de coure i una foto. El va sorprendre veure aquella foto una altra vegada. Feia temps que la duia a la butxaca sense saber ben bé perquè. Li donava com a seguretat a l’home, que tampoc és que fós supersticiós o religiós, però aquella imatge l’havia acompanyat des de feia mesos per jaquetes i pantalons i sempre havia anat amb molt de compte de no perdre-la o deixer-se-la en algun lloc. Depén de qui la veiés li diria si és que està malalt, d’altres se’n riurien, algun l’entendria i li ensenyaria una foto similar. A ell li era igual i sobretot en aquell moment, que va aixecar la vista i va trobar-se davant de la botiga que feia hores que cercava.