Reobrir la paradeta
En Peixe ha tornat, després de molts dies sense escriure res, ni les habituals tonteries, ni les coses més simples, l’autor d’aquest bloc, qui li posa nom, s’ha decidit tornar-hi. La parada ha estat necessària i prometo als meus lectors, que en són molts i molt importants, que actualitzaré com a mínim un cop per setmana. Així que toca “apetxugar”.
Avui, quan he entrat per escriure aquest post m’he trobat que tenia 44 comentaris pendents de moderar. M’he emocionat una mica, perquè no dir-ho. Potser no tots eren spam. Però no hi ha hagut sort, no n’hi havia ni un en català i tots quaranta-quatre han estat eliminats per ser Spam. I ara direu: “Il·lús! Et penses que en aquesta merda algú es dignaria a escriure-hi un comentari? Va, home, va! Burru! Just!”. Doncs, en part, teniu raó, però no perdo l’esperança. I no ho faig perquè un dia em vaig trobar amb un comentari d’una desconeguda o desconegut. Concretament en el post sobre “L’herència Grecoromana” que vaig col·locar dins de “Punys”. El comentari deia així, i no m’ho invento:
- lia |
- gracies per k m’ha ant be per un treball
May 31, 6:41 PM
Em vaig emocionar! Collons, LI HAVIA ANAT BÉ PER UN TREBALL!!!! Una mica més i em poso a plorar. No sé qui és. Li podria preguntar a través del mail, però prefereixo no saber-ho, perquè m’agrada haver ajudat a una persona anònima. Així que segueixo tenint fe que aquests escrits de vegades tontus i quasi sempre inútils, puguin interessar a algú en algun moment. Óbviament, amb tot això no vull demerèixer l’enorme tasca d’ajuda psicològica i moral dels habituals del bloc, com en Zodernstern, en Fiu o en Carles.
Gràcies.