Can Pistraus i la censura
A Can Pistraus s’hi practica la censura. Amb aquesta frase m’agradaria encetar una polèmica. Com és que no existeix dins de la mateixa entitat un corrent crític amb allò que es fa o amb allò que es deixa de fer?
Quan vàrem néixer com a entitat un dels primers mitjans de comunicació que van fer servir els socis i els simpatitzans va ser el fòrum de l’entitat. Una eina que actualment reposa en pau, o no, en un racó de la web. És mort i està mal enterrat. En les pàgines electròniques, en els posts d’aquell tros de xarxa hi vem viure una sèrie d’esdeveniments importants per Can Pistraus. La gent opinava i raonava els seus arguments amb l’únic handicap d’haver de saber escriure (en principi, encara no tenim cap analfabet entre els socis i tots han estat més o menys escolaritzats, alguns es van saltar la classe de perquè és important dutxar-se regularment, però aparentment saben llegir i escriure). Per tant, el fòrum va esdevenir una plataforma de discussió justa i ordenada, a diferència d’una discussió viva i efímera en la que la comunicació no verbal, el to, l’expressivitat oral o l’enorme quantitat d’alcohol a les venes pot desvirtuar certs discursos. La precisió del llenguatge escrit permet apuntalar arguments i fer sentir veus que en l’assamblea o en una reunió no se senten per culpa de les barreres psicològiques que creen els grups de persones. Per tant, des de la desaparició de la possibilitat d’expressar-se d’una manera alternativa a la oral i presencial, s’estableix una censura cap a les veus més dèbils a l’hora de parlar o discutir cara a cara o davant d’un grup. En conseqüència, doncs, s’han establert els discursos dels més forts per damunt dels més dèbils, sense la possibilitat de poder raonar o tenir en la mateixa posició tots els discursos que hi pugui haver dins de l’associació.
En conclusió, la mort del fòrum electrònic ha fet desaparèixer amb ell certes veus que opinaven i creaven debat dins de l’entitat, de la mateixa manera que d’altres ho feien oralment. Finalment, els discursos orals han continuat vius i s’han imposat com a únics, mentres que els escrits ja no hi són. L’única solució a aquesta situació de desigualtat és que convisquin diverses maneres de participar en els temes de Can Pistraus i que el soci pugui escollir com expressar les seves idees, de manera que se senti segur de dir la seva sense cap restricció.
11 de April, 2009 - 12:01 am
Penso amic Paqu que acabes de deleitar-nos amb un puny d’una enorme dimensió. Crec que la tesi té bastant clarobscurs però pel simple fet d’obrir una nova polèmica et donaré la rèplica. Li debem al malferit fòrum per tants bons moments ens va fer passar enfrascats en interminables debats. Comparteixo la meva tristesa per la mort del fòrum, però no el podrem resucitar tema acabat. En quan a relacionar això amb certes tendències dictatorials en el mode de funcionar de l’entitat o la coacció a dir qualsevol lliurement el què pensa és un argument molt demagòg. Són les idees sensates i que s’argumenten les que es tiren majoritàriament endavant. Però, sempre pots presentar-te a president i fer un cop d’estat. t’animo a fer-ho !!
11 de April, 2009 - 6:19 pm
Iu, em sap greu si no has entés del tot bé allò que vull dir. Quan parlo de que un discurs s’ha imposat sobre un altre, en cap moment escric que hagi sigut de manera ilegítima, al contrari. Tampoc he volgut dir en cap moment que hi hagi hagut actituds dictatorials o coaccitives, només he fet una lectura en clau de psicologia social. Quan un grup de persones parlen entre elles juntes en un mateix espai, s’estableixen una sèrie de codis psicològics que generen discursos més forts gràcies a l’oratòria, la comunicació no verbal, els prejudicis… independentment dels arguments. Un discurs pot generar consens ràpidament sense que l’altra gent hi reflexioni gaire, simplement per motius de psicologia, és a dir, i per simplificar amb un exemple: “si ho diu Tal m’ho crec” o “a Tal no li facis cas”. I hi ha idees que si no es transmeten bé, no arriben a tenir-se en compte o no reben el suport dels altres, encara que potser estiguin tan o més ben argumentades que la que s’acaba imposant (per damunt de les altres, no que s’imposi per la força, només faltaria). Per tant, en qualsevol societat o grup, perquè hi hagi una llibertat d’expressió total, hi ha d’haver també llibertat per escollir el SUPORT. I ja sé que no es pot recuperar el fòrum i per tant no podem recuperar aquelles veus de l’entitat que van optar per expressar-se lliurement per escrit i que ja no ho han fet de cap altra manera. Només era una reflexió, perquè crec que sense divergències és impossible avançar. I no tinc cap intenció de presentar-me.