El blog d’en Peixe

Un es cabreja quan després de 30 anys de l’engany i la derrota més gran que han patit els catalans, és a dir, després de la suposada transició democràtica, a la qual a mi i a d’altres ens agrada dir-n’hi, d’una manera més realista, postfranquisme parlamentari o restauració borbònica de la monarquia parlamentària; la justícia espanyola (per tant, sempre injusta cap a nosaltres) escrigui 16 merdes de línies per reparar al molt honorable president de la Generalitat Lluís Companys i que en cap moment es reconegui el càrrec que tenia (president de la Generalitat de Catalunya) ni que és l’únic president escollit legítimament, legalment i democràticament (una democràcia sana i higiènica, sense bipartidisme, sense rei, amb ideologies de transformació social i nacional reals) l’únic d’Europa que va ser afusellat per un exèrcit, en aquest cas, l’espanyol.

No sé a vosaltres, però a mi se m’inflen molt els collons quan llegeixo això i m’agafen unes ganes enormes de fotre animalades, se m’encén la ràbia per la impotència i contra la resignació de la majoria de catalans i catalanes que ignoren la seva història i que es deixen trepitjar diàriament per la cultura imperialista espanyola postfranquista i que no dubten ni un segon en dir frases com: “Aquí, a Espanya…” o que canvien de llengua immediatament quan algú els parla en castellà. MOltes vegades penso que no és culpa seva. Que el sistema i la pressió espanyola estan guanyant i que aquests catalans que ignoren el mal que fan no en tenen la culpa. Però cada passa enrera d’un català o d’una catalana és una passa enrera per tot un país, per una cultura, una història i una llengua comunes. No som ni volem ser Espanya, així ho pensava i ho deia Companys i així ho creiem i ho volem molts catalans i catalanes del segle XXI. Per això, però, el primer pas és rebre el dret d’autodeterminació, perquè el poble s’expressi. En cas que no sigui possible, per més que ho intentem la decisió és espanyola i per tant no el rebrem mai, hi ha d’haver una unitat popular que expressi la voluntat de separació dels Països Catalans o de part d’aquests de l’estat espanyol per esdevenir una república nova. Aleshores, la independència serà possible. Cap de les opcions del parlament, però, no sembla que cregui en aquest camí sinó el contrari.

Quins records… Festa Major per mi és El Tingladu, això que ens hem inventat i que tantes alegries ens dóna. Molt grata la descoberta d’un enorme artista, Sanjosex, molt recomanable. Des d’aleshores estic enganxat. Però tambè va ser el Tingladu del vídeo promocional. El recordeu?

EL TINGLADU FM09