El bloc d’en Peixe

Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, en una terra molt llunyana, un nen que cada dia creuava el bosc per arribar a casa de la seva àvia. Ho feia perquè l’àvia era qui li donava menjar per a ell i els seus germans. La seva mare cosia llençols, els millors de la contrada. Amb allò que li donaven a canvi, però, no arribava per alimentar tots els seus fills. Sis boques en una comarca com aquella eren moltes, masses. Per això, el fill petit caminava fins a casa l’àvia cada dia per anar a buscar ous i llet. El petit era prou eixerit i amb aquell viatge diari aprenia moltes coses. La natura és savia i educava al nen com no ho podia fer cap altra escola en el món.

Un dia, el nen es dirigia amb el seu abric de sempre, de color groc, fins a on vivia l’àvia. Aquella vegada, però, i com mai li havia passat, va arribar a l’encreuament de camins. Mai dubtava, sempre continuava pel de sempre, el camí que l’àvia li havia ensenyat a la mare i la mare li havia ensenyat a ell. Però aquell dia era diferent. El sol brillava amb força. La llum es filtrava entre les fulles. El cor li bategava ràpid i amb força. La respiració se li va accelerar. Per uns instants, el nen no sabia si anar per l’altre camí o pel de sempre. On el portaria? Què hi trobaria? Sovint havia vist passar homes muntats a cavall per aquell camí. En canvi el seu quasi mai era transitat. Només de tant en tant, un cop cada molts dies, s’hi havia creuat amb el lleter. Era el seu camí. Finalment, el petit dels sis germans va decidir-se. Volia conèixer. Volia una novetat. Volia apoderar-se d’un altre camí, encara que no el portés al seu destí. I aleshores va tombar per on no ho havia fet mai.

En Peixe ha tornat, després de molts dies sense escriure res, ni les habituals tonteries, ni les coses més simples, l’autor d’aquest bloc, qui li posa nom, s’ha decidit tornar-hi. La parada ha estat necessària i prometo als meus lectors, que en són molts i molt importants, que actualitzaré com a mínim un cop per setmana. Així que toca “apetxugar”.

Avui, quan he entrat per escriure aquest post m’he trobat que tenia 44 comentaris pendents de moderar. M’he emocionat una mica, perquè no dir-ho. Potser no tots eren spam. Però no hi ha hagut sort, no n’hi havia ni un en català i tots quaranta-quatre han estat eliminats per ser Spam. I ara direu: “Il·lús! Et penses que en aquesta merda algú es dignaria a escriure-hi un comentari? Va, home, va! Burru! Just!”. Doncs, en part, teniu raó, però no perdo l’esperança. I no ho faig perquè un dia em vaig trobar amb un comentari d’una desconeguda o desconegut. Concretament en el post sobre “L’herència Grecoromana” que vaig col·locar dins de “Punys”. El comentari deia així, i no m’ho invento:

1. lia |
   1. gracies per k m’ha ant be per un treball   

May 31, 6:41 PM

Em vaig emocionar! Collons, LI HAVIA ANAT BÉ PER UN TREBALL!!!! Una mica més i em poso a plorar. No sé qui és. Li podria preguntar a través del mail, però prefereixo no saber-ho, perquè m’agrada haver ajudat a una persona anònima. Així que segueixo tenint fe que aquests escrits de vegades tontus i quasi sempre inútils, puguin interessar a algú en algun moment. Óbviament, amb tot això no vull demerèixer l’enorme tasca d’ajuda psicològica i moral dels habituals del bloc, com en Zodernstern, en Fiu o en Carles.

Gràcies.

Curiosa expressió. Si l’agafem literalment ens transporta a una situació molesta. Tots l’hem experimentat. Recordeu aquell moment en què mentres estàveu parlant amb un altre, notaveu com una secreció es desplaçava avall per la fossa nasal per sortir a l’exterior i no tenieu cap mocador ni un trist tros de paper a l’abast i que per més aspiracions sorolloses no aconseguieu que tornés a allà d’on havia vingut? Doncs, aquesta expressió la fem servir per moments com aquest, en què ens quedem amb el moc penjant, sense poder fer-hi res, estupefactes per un fenòmen inevitable que ha passat davant dels teus nassos.

Vaig prometre que faria un escrit sobre Lost i aquí el teniu.

Alguns es preguntaran què és Lost, doncs no és res més que una sèrie de televisió que enganxa i molt. La idea principal és que un avió s’estavella en una illa aparentment deserta, on els supervivents s’organitzen per esperar un rescat que no arriba mai. A l’illa hi passen tota mena de fenòmens estranys i els viatgers del vol 815 de seguida s’adonen que no estan sols.

Aquest dimecres ja van fer als EUA el tercer capítol de la quarta temporada. Durant les tres primeres s’han obert molts enigmes i a l’hora n’han tancat bastants. Bàsicament, han tancat més o menys els passats dels personatges, ja que els capítols sempre compten amb una història a l’illa i una història que ens explica la vida dels personatges abans de l’accident. A l’últim capítol de la tercera temporada es fa un gir molt important. El què fins ara eren flashbacks que ens deien com era la vida dels protagonistes, passen a ser flashforwards, és a dir, en la quarta i actual temporada ja no ens expliquen els fets anteriors a l’accident, sinó la vida dels protagonistes un cop han sortit de l’illa. O això, sembla perquè el suspens i el misteri són una de les claus de Lost. Hi ha mil preguntes sense resoldre i a cada capítol et sorprenen amb alguna cosa nova.

No vull desvetllar què està passant en els tres primers capítols de la quarta temporada, però sí que vull dir que els que estem enganxats ens quedarem amb el moc penjant. Per què? Doncs, perquè la quarta temporada només havia de tenir 16 capítols (davant dels 23 de les altres), però la vaga de guionistes ha fet que només se n’hagin pogut filmar 8.

Un altre tema que ha fet gran aquesta sèrie i que ha alimentat als aficionats durant la llarga espera entre temporades és la promoció. El creador de Lost és JJ Abrams, el que també ha sigut creador de la recent bomba cinematogràfica de ‘Monstruoso’. A hores d’ara ja debeu saber que aquest guionista i productor ha explotat amb força les especulacions via internet, cosa que ha generat molta expectació per veure el seu últim film. El mateix ha anat fent amb Lost mitjançant pàgines web com www.oceanicairlines.com o la recent i espectacular find815.com, on dóna informació complementària i detalls sobre la sèrie per als que més gana tenen de respondre els misteris de l’illa i els seus personatges.  Realment, però, és veient un capítol darrera un altre quan gaudeixes de la magnífica sèrie rodada en cinema i amb una producció més a prop del setè art que de la petita (cada vegada menys) pantalla.

Fins aquí la meva primera disertació sobre Lost, segurament en vindran d’altres. Si ja coneixeu la sèrie us recomano que visiteu els llocs web que he esmentat i si encara no la coneixeu us recomano que trieu un cap de setmana per començar-la a mirar, perquè un cop hagueu vist un capítol, voldreu veure el següent i el següent i així successivament.

Fins una altra patranya!

Avui he jugat el partit decisiu de la temporada de Hat Trick i he guanyat.

Des de l’agost que tinc un equip dins d’aquest joc online de futbol. És un joc entretingut on has de fer de manager d’un equip. Els jugadors i els equips són inventats, però hi ha casi un milió de persones arreu del món que tenen el seu equip al hat trick.

Realment està força currat. Es juguen dos partits a la setmana, un de lliga els dissabtes i un amistós els dimecres.

Actualment, estic en la desena divisió de l’Estat Espanyol on n’hi ha onze. La temporada que ve, que serà la tercera en la que participo, estaré a novena i l’equip cada vegada em juga millor.

Com que el partit d’avui ha sigut molt emocionant i m’ha donat l’alegria de la victòria he volgut dedicar un post a aquest gran joc.

Ja estem un altre any en un altre any, com cada any.

La festa de cap d’any va anar molt bé, molta gent gaudint de bona música i bon rotllo per tot arreu. Love is in the air i tot això. Alguns no vam poder gaudir-ne tota la nit però vam tenir la nostra estoneta per ballar i beure. Fins aquí un comentari normal i corrent que no serveix per res (Aixó no serveix per res!)

Com serà el 2008?

Només puc parlar per mi mateix així que és el què faré.

El camíq que vaig trobar a finals del 2007 em sembla que m’ha portat a bon port i l’any 2008 serà millor que l’anterior. Amb alguna queixa, que sóc rondinaire de mena i sempre trobo alguna coseta. Com el genoll. Senyores i senyors, us comunico que tinc un genoll fet malbé, però, per sort la meva (mala traducció de por suerte la mía), no m’impedeix treballar ni caminar ni conduir, però no em permet fer exercici i ho estic començant a notar amb un estat físic lamentable que, si fa temps que ja ho era, amb un any més encara fa més pena. I vulguis o no, el cos és important perquè tots en tenim un, alguns més maco que uns altres i sobretot algunes.

Per acabar aquesta divagació que de ben segur no li interessa a ningú i que podriem encabir en el video famós que es caga i es pixa en els fotologs, els blocs i totes les mandangues de les que alguns raros del món fem ús, només vull dir que espero que la noia que estimo, que els meus amics (Si encara es pot dir així dels molt cabronassos) i que a tota la gent que aprecio (On no hi tenen lloc els esmentats anteriorment) passin un bon 2008.

S’acaba un altre any, el 2007, i en comença un de nou, óbviament el 2008. Què vol dir això? Que s’apropa el cap d’any, és a dir, el primer dia de l’any, el qual molta gent, sobretot la gent jove, el viu al revés perquè es passen tota la matinada de farra i quasi tot el dia dormint.

Aquesta vegada, però, alguns el viurem d’una manera força diferent de com estàvem acostumats, ja que els que som socis de Can Pistraus ens tocarà treballar per oferir una vetllada més que decent a tothom qui vingui a l’envelat quan ja farà aproximadament mitja hora que estarem al 2008.

Com serà? Hi haurà una majoria social borratxa a les barres? Hi haurà una majoria preocupada i estressada gran part de la nit? La música agradarà? L’ambientació estarà muntada a temps? Tindrem algun disgust o alguna baralla?

Són qüestions en les que tampoc cal pensar-hi. Aquella nit si hi ha barra lliure la gent tindrà la llibertat de demanar tant alcohol com vulgui, però s’haurà de vigilar a qui vulgui un cubata per tirar-se’l pel damunt i despertar del globo que porta.

No som professionals i no sabem qui són moltes de les persones per les qui hem muntat aquest tingladu.

Únicament desitjo que tot surti bé pel futur de l’entitat, que no té ni un any i vol sobreviure entre el jovent vilanoví i seguir fent activitats de tota mena.

És fàcil vinagrejar, però prefereixo fer-ho d’una manera sana quan hagi passat tot (no sé perquè, total, això no ho deu llegir massa gent).

De moment, deixo una patranya més en aquest blog cada vegada més estrany.

Tot va anar molt bé, va ser molt maco, entretingut i divertit, a més tothom va dir que era una bona iniciativa. Molta gent va dir que vindria, de la mateixa manera que molta gent no va venir.

Sempre mola, és guai i estupendo, fins i tot de puta mare, dir que aniràs a un lloc per després no presentar-t’hi i poder dir que no hi has anat. Està clar, comentar que no hi has anat també mola, és guai i estupendo, fins i tot de puta mare perquè no hi vas poder anar perquè vas sortir de festa i t’ho vas passar de puta mare en una festa guai, estupenda i amb un música molona. Que et vas fotre fins el cul de tot el què se’t posava davant i que te’n vas anar a dormir quan ja feia estona que la gent normal havia dinat. Però que seguies pensant que allò està de puta mare, que és molt guai, mola molt i és estupendo. Que la pròxima vegada ja hi aniràs.

Això es pot aplicar amb moltes coses. El MIOBS va funcionar i, personalment,  no hi vaig trobar a faltar a ningú.

Apa!

Fins una altra patranya!

El dissabte al matí, en principi, d’onze a dues es farà el famòs i polèmic MIOBS, del qual ja circulen tota mena d’intercanvis per la xarxa d’amics canpistrauencs. Us poso alguns exemples:

“Intercanvio autògrafs i samarretes del Figo, Djorjevic, Laudrup, Saviola, Ronaldo per autògrafs i samarretes de Luis Enrique, Bodiroga i Alfonso. (abstenir-se xaqueteros)
Intercanvio k-7 de sopa de cabra, els pets, umpa pah, elèctrica dharma i adrià puntí. moti: oblidar el meu passat musical.
Intercanvio fluïds corporals. (abstenir-se persones que no segreguin estrògens en gran quantitat)
Intercanvio pel·lícules del cinexin per qualsevol altre format, motiu : lesió al braç.
Intercanvio cartes de magic, motiu : ara tinc nòvia. ”

(autor: Fiu)

“Intercanvio company de pis per companya (rossa i tonta a poder ser)
Intercanvio bongos de tuníssia, motiu: no els tocaré mai en la vida i em fan més nosa q servei
Intercanvio coneixements sobre futbol i el perquè de la necessària titularitat de gudjohnsen per lliçons pràctiques de cuina
Intercanvio l’altre company de pis (motiu: es vol instal·lar al lavabo) per una dona de fer feines
Intercanvio llibres, a saber: La función del orgasmo, W. Reich (massa obvi), Noches de cocaína, J.G. Ballard (arxiconegudes) i L’Atlàntida, J.Verdaguer (pq, siguem sincers, qui collons llegeix mossèn cinto??) per qualsevol revista pornogràfica estàndar (les típiques escenes lèsbiques americanes)
Intercanvio un munt de revistes de PSMagazine, HobbyConsolas, etc.. pq, encara q no tingui novia, se’m cau la cara d vergonya.
I, finalment, intercanvio un munt de colegues als quals, per molt q els estimi, canvio per una colla fashion de cabells engominats i habituals de l’otto zutz (el zutz es tu amigo, cuida al zutz) amb tal de que la proporció noies-nois superi el 2 a 1 (motiu:fins els collons del campu nabus)”

(autor: Josep)

“intercanvio minidisc (sony) per un i-pod a pode ser de més de 30gigues (si cola, cola),
intercanvio ampolla de moscatell amb la foto del Rivaldo per ampolla de jackdaniels o cualsevol burbon.
intercanvio “nobelas del oeste”, com el pepe em val qualsevol publicació de contigut +18, (be si si se us cola alguna revista gay, ja li fare arribar al buho)
jo també intercanvio company de pis (i no, no vui a cap dels impresentables que esteu intentant canviar, preferiria un porc)
intercanvio el meu amic imaginari (ultimament esta una mica engaxat a l’heroina pero es bon tiu)
i per ultim canvio durus a 4 pessetes”

(autor: Toni)

“intercanvio tot el que tinc, totes les meves possessions, amics, llibres, revistes, cromos, etc. TOT, per algun testimoni
personificat, gràfic o del tipus que sigui, que em serveixi de prova sòlida que demostri que aqui, l’unic marica de pacotilla
que hi ha es l’antonio, que m’hi acosto a 1 metre i ja li tremolen les cames.

PD: el chusky em va explicar que es llevava als matins amb molt mal al caca, però es nega a testificar, i em va amenaçar
de que si explicava el seu problema domèstic, ho negaria tot. Es veu que no pot assegurar que el responsable sigui el Toni
(possiblement faci servir cloroform, com el Benet quan estava a Estocolm..)”

(Autor: Buho)

“Intercanvio una casa a Califòrnia per qualsevol cosa que no faci pudor de sucarrim.
Intercanvio un pòster de la Chenoa (sí, ho tenia molt amagat, i què?) per una dosi de metadona (això ja no ho amago tant).
Intercanvio un bitllet de renfe per una barretina bomba per inmolar-me al túnel del TGV (si pot ser, per una mida estàndard, que amb una com la de l’Iu segur que deixariem de formar part de l’Estat Espanyol i passariem a volar pels aires tots els catalans).
Intercanvio uns mitjons tòxics per una pel·lícula de les que li agraden al Buho, una del Chuck Norris, per exemple.
Intercanvio els llençols del llit aproximadament cada quinze dies, no com el Josep.
Intercanvio una una agradable foto de la Duquessa de Alba acabada de llevar per (al tanto, Toni, que potser t’interessa) una llimadora elèctrica. ”

(autor: un servidor)

Però el que diuen les previsions meteorològiques és que és molt possible que plogui. Esperem que no i que tots els intercanvis aquí relatats es puguin fer amb normalitat el dissabte a la plaça de les cols.

Aquest és el primer post del meu Blog canpistrauenc. Des d’aquí vull animar a tothom qui vulgui a deixar els comentaris que li vinguin de gust, que amb tota la delicadesa que em caracteritza contestaré. Qualsevol dubte que tingueu sobre qualsevol cosa que pugui passar en aquest i d’altres mons me’l podeu formular i l’intentaré respondre sense tenir-ne ni idea.

Aquesta iniciativa sorgeix del fet que no m’és difícil posar-me a escriure una parrafada i amb la intenció de passar alguna estona morta davant de l’ordinador (tot un amic alienador).

Així que espero que us agradi, us repugni o indigni tant que algun dia deixeu la vostra opinió, rajada, insult, telèfon mòbil, adreça, dni o número de compte corrent.

Salut i benvinguts!